EL MEU PETIT RACÓ DE MÓN

Podria atrevir-me a dir que tots tenim un petit racó de món, en alguns casos potser en tenim més d'un, és allà a on ens agrada escapar de tant en tant; aquell petit indret màgic, tranquil, solitari, i a on ens relaxem tant sols de ser-hi... i potser a on també hi anem quan tenim decisions importants al davant...
Doncs bé aquí és a on necessitava estar avui. 

I just des d'aquí, després de mesos sense publicar res, us torno a enviar unes paraules escrites mentre descanso de la petita pujada i deixo que la natura m'envolti sense més ni més, relaxant els meus pensaments que fa dies que no tenen espera, i agafant forces pel que tinc just al davant en els propers dies, i en definitiva... que mai em calen gaires excuses quan vull pujar aquí dalt...

Qualsevol decisió que prenem en aquesta vida és important, per petita que en un moment donat ens pugui semblar. Potser sí que algunes ho són més que d'altres, però és el conjunt de totes i cada una d'elles que fan que tracem el nostre propi camí, i potser es per això que algunes costen tant de prendre... ens fa por sortir del camí traçat... aquell que veiem com s'allunya i arriba fins a l'horitzó... el que potser no sabem, és que sempre hi ha dreceres... algunes seràn curtes i fàcils de seguir, d'altres ens faràn allunyar-nos i donar alguna volta de més... però al cap i a la fi... tot forma part de les pases que hem de seguir, i a vegades, s'ha de ser valent, i hem d'endinsar-nos cap a nous paratges...

Fa prop de 5 anys, vaig tirar pel dret i vaig sortir-me una mica del camí marcat... avui no em pregunto què hagués passat si no ho hagués fet, no busco cap resposta, el cas és que estic ara i aquí, i a punt de tornar a tirar-me a la piscina... Ja ho tinc tot a punt.. fins i tot la tovallola per assecar-me després... però em falta un petit detall... que no depèn de mi i que em farà esperar uns dies més...
I després, si tot no surt com hauria de sortir? Qui sap? Penso que si no entrem a la piscina mai sabrem la temperatura de l'aigua, i en un dia de forta calor, el tirar-s'hi de cop pot fer meravelles.



De cop paro un moment d'escriure i miro al meu voltant, avui tot és ple de papallones, taronges, vermelloses, grogues,... algunes ben curioses, m'adono que si m'apropo per seguir-les s'allunyen de mi, però en canvi si no els hi faig massa cas, tornen i reposen una mica les ales ben aprop meu, perquè pugui admirar la seva singularitat i bellesa... potser d'això és tracta tot plegat... de no córrer massa depressa al darrera les coses, però ser constant, i potser així elles vindràn a tu amb més facilitat...






I tornant als meus pensaments...

Com deia Calderón de la Barca:

(...)

"Yo sueño que estoy aquí,
destas prisiones cargado;
y soñé que en otro estado
más lisonjero me vi.
¿Qué es la vida? Un frenesí.
¿Qué es la vida? Una ilusión,
una sombra, una ficción,
y el mayor bien es pequeño;
que toda la vida es sueño,
y los sueños, sueños son"

 

 

Me'n vaig del meu petit racó de món, que encara em queda una mitja horeta fins arribar a baix... suposo que tots heu conegut el paisatge... però per si de cas això és el que reposa uns metres més avall d'on ara escrit aquestes lletres...

 

 

Potser avui m'adormi amb una petita i possible realitat, i demà em desperti amb un somni ben a tocar...


Mentrestant amics, creueu els dits per mi durant la setmana...