Qualsevol nit, pot sortir el sol...

L’altre dia en alguna pàgina d’aquest món cibernètic vaig llegir aquesta frase:

“En este lugar no existen extraños, solamente amigos que no han sido presentados”

Això em recorda la cançó d’en Jaume Sisa, “Qualsevol nit pot sortir el sol”….

“(...)Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
de les tristors en farem fum.
A casa meva és casa vostra,
si és que hi ha casa d’algú.(…)”

Però abans de res, aquesta humil i aprenent escriptora del territori internauta us vol donar la benvinguda als que habitual o casualment paseu per aquí, així doncs benvinguts i bengudes amics i amigues del món en aquest petit racó que comença a rodar sense cap fi concreta, tant sols vull passar una bona estona llegint, observant, comentant, escrivint, i sobretot, rient, encara que sigui de mi mateixa per poder posar un toc d’humor a la vida, i donar una visió del món, a la meva manera, …que segurament serà un pèl peculiar…

Així doncs, us apunteu a rememorar la divetida cançó d’en Jaime Sisa?

Primer us deixo l’enllaç perquè l’escolteu tranquil·lament

 
La primera vegada que la vaig sentir devia tenir uns nou o deu anys i crec que em va marcar… no sé si d’una manera massa positiva… perquè si ho mirem fredament… una criatura amb aquesta edat si li parles de reunir en una mateixa habitació a personatges tant diferents com l’Asterix, els tres porquets, en Patufet, en Tom i Jerry, la caputxeta vermella… i a més l’home llop, en Frankenstein, el compte Dràcula, el llop ferotge… que el primer que penses es pobre caputxeta… l’acaben de convidar a la boca del llop… valgui la redundància… i no parlem del tres porquets…
 
Per molt que també aparegui en Superman… no sé si podrà posar gaire ordre a l’enrenou que es pot muntar…

En King Kong, el Gos Snoopy, la senyoreta marieta de l’ull viu… que diu que arriba acompanyada d’un soldat… i tant que ha tingut l’ull viu aquesta!!!

Fins i tot al caganer, els reis d’Orient i el Pare Noel van tenir invitació... el que més gràcia fa és l’arribada del Capitàn Trueno en patinet… es clar.. pensant com vestía el pobre no li devien arribar els calers per un taxi…

Doncs com us deia, no sé de quina manera em va marcar aquesta cançó que quasi puc recordar a la perfecció després de tants anys, ja que després de veure tots els personatges convidats… el que falta és recordar el que diuen els últims paràgrafs de la cançó:

“Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú,
o potser sí, ja me n'adono que tan sols
hi faltes tu...

També pots venir si vols.
T'esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l'espai...
Qualsevol nit pot sortir el sol.”

 

Ja!!!.... a veure qui te ganes de fotres en aquest enrenou...

De totes maneres... sempre hem de recordar que per més fosca que sigui la nit... l'endemà tornarà a despuntar el sol per l'horitzó... i si el sol surt abans de la matinada... millor que ens en tornem al llit... perquè segur que això vol dir alguna altra cosa, i no que ja és de matinada...
 


Grandíssim Sisa, perdona aquest humil toc d'humor a una de les teves meravelles.